Enlloc (2012) és un llibre de poemes i de pintures.

Els poemes d’Enlloc són el resultat de les reflexions de l’autor que afecten l’intel•lecte del lector. Les pintures d’Enlloc procedeixen de l’inconscient de l’autor i activen la imaginació del receptor.

Les quaranta-una pintures no són servidores dels poemes respectius. És a dir, no els volen il•lustrar. Cadascuna forma parella amb el text corresponent sense cap més lligam que l’ estricta simultanïetat. Van ser fetes alhora una pintura i un poema: al matí pintava i a la tarda escrivia. De manera que alguna relació profunda ha d’haver-hi entre els dos actes consecutius.

La tècnica emprada ha estat l’oli damunt pasta de cel•lulosa de 40 x 32 cm aproximadament. En l’acció de pintar no hi ha hagut mai cap idea poètica preconcebuda.

L’obra resta oberta a la participació del receptor, en el sentit que serà aquest qui ultimarà l’experiència artística d’Enlloc si descobreix el fil invisible que lliga cada pintura amb el seu poema corresponent.