L’obscenitat dels pins és doble. Per una banda, les seves rels penetren les clivelles de la roca color de carn de madona renaixentista. Per l’altra, ofereixen el do de la seva cabellera esbullada a la brisa més voluble.

Els infants, incerts com els seus destins, cullen petxines. Còdols I nacres rodolen, van I vénen amb l’escuma de les onades, com ho fan les restes d’un naufragi.