XII
Voldria ser l’obscur destinatari
d’un rar amor passat de contraban,
tan trèmul com la lluna sobre l’aigua,
tan càlid com els tints de la tardor.
Saber que quan te’n vas ella t’espera:
conjur terral que em faci retornar.

XIV
Hauran estat les fulles abolides.
S’afirmaran tossuts els verds perennes
per contradir decret i desmesura.
Un cel d’hivern serà senyal de canvi
i avançaran les boires aplegades.
Rostolls enllà la garba del silenci
ha convocat l’ocell de la paraula.
Tardor del bosc, perduda la fortuna
jauràs damunt de mil tardors passades.