RELAT

Tinc el cos ple de bosc i de riera
i faig les paus amb l’heura I el fonoll.
No dec el bes a cap amant secreta
ni em pesa el plom de cap combat perdut.
Vull resseguir les sendes i els seus signes
i esdevenir remot de tan senzill,
daurat amb pols i fulles de setembre
com un ocell de ploma adolescent.
El sol ardent dels meus estius retorna,
la seva lluna, encara més ardent.

ESTIRP

Duc a la pell el teu dibuix difícil,
com tatuat. El teu contorn, els ulls
me l’han cisat amb tisores de lluita.
Et presentia sense cap estrèpit,
mentre la neu vestia de cotó
camps i teulades mudes. T’ho confirma
aquell infant sincer que jo vaig ser.
Tens a ponent un mal punyent que llega
anyades de tenebra i de dolor.
També m’han fet dubtar i he vacil•lat
en creure’t viva encara sota el glaç.
Com una mar moguda per marees,
tan núbil que fecunda cada nit
una alba nova, així la teva entranya.
Sóc obstinat com tu. Puc advertir
que fas de mal desfer com el granit
i de tan bon collir com les maduixes.
Abrando focs les nits de pleniluni
i vull poar el teu crit colgat d’oblit
com el molí de vent l’aigua profunda.
Al recambró del seny, en la penombra,
hi fa l’amor l’anhel amb l’esperança
i et tornes, si més no, molt menys incerta.
Sento les veus d’aquells que van poblar
aquest mateix indret, abans que jo.
M’hi reconec, després d’haver viscut
un llarg hivern en un carrer molt curt.