Pel camí cendrós
de les oliveres
s’han emportat
un cos d’infant.
Els troncs revellits
es cargolaven de dolor.
La caixa blanca
semblava un núvol
dins la tristor
de la tarda.
Per què Déu permet
néixer sense vida?
Qui ho sap!
Per un instant
he volgut
ésser infant
dins la caixa blanca,
però m’ha fet basarda
la solitud
del camí cendrós
de les oliveres.