1
Per què et refies tant
del cant de la sirena?
Què penses que en treuràs
d’aquesta veu melosa?
Proposa’t l’assossec
i sàpigues des d’ara
que un bri d’enteniment
no t’ha de fer cap nosa.
M’escoltes el que et dic?
És bo saber que tot
conté caducitat.
Abasta les raons
d’allò que et neguiteja
i dóna el que has promès
si vols tenir paraula.
Se’t gira ventijol:
arribes a la ratlla
d’un canvi de rasant.
A veure que t’hi espera!

13
“Rumies molt” et deia
sovint l’avi patern.
“No siguis tan sorrut.
No pot fer-te profit,
de cap de les maneres,
aquest comport que tens.
T’hauries d’esbargir.
Per què no jugues més
a bales i baldufes?”
No feres cas de l’avi
i encara et dura el vici
de vinga donar voltes
a causes i embolics.

40
Venies precedit
de boira molt espessa.
Deixares de fer l’orc
i així t’ha convingut
en ser més encertat.
(El lúcid s’estalvia
la febre delirosa
i guanya la condícia
d’anar més assentat).
Refuses encanteris
d’un temps que fou espuri.
Pagares amb escreix
el deute amb el passat.
Cresqueres cap amunt
mirant de tocar l’àpex…
Cimeges els propòsits
i és hora de plegar:
recull els teus arreus,
endreça les troballes
i deixa en pau la ment.