1
Em sé deutor de tu,
ciutat de les cruïlles
acollidores,
i molt tardanament
versejo resolut,
si res més no.
No et calen els elogis
i menys els meus, modestos
en el que valen.
T’escric per eximir
l’eixut desagraït
que he estat fins ara.

8
No vulguis ser model
de cap manera rígida
de procedir,
i sàpigues que mai
ningú no pot donar
lliçons de res.
L’esquer que amaga l’ham
de tota mesquinesa
és l’immutable,
el foll autoritari
d’andrògina mirada
expeditiva.

12
Precisa com la fletxa
que acaba de clavar-se
en el fitó,
te’n surts de molts ensurts
i tens la mà trencada
en entrebancs.
Retràctil i expansiva,
et donen el que és teu
i encara gràcies.
T’alleven de molesta.
També d’inoportuna
i d’obstinada.

49
No puc imaginar-me
la teva fi completa
i detallada.
Nasqueres vora l’aigua,
qui sap si aquesta mar
et negarà!
No vull deixar-me endur
per termes predictius
de mal auguri.
Les teves acaballes
del cert no les veuré,
ni de bon tros.