Han acudit al grèvol dues merles
i el vespre es fon damunt l’estany turquesa.
Res no turmenta aquest paisatge mínim:
la seva placidesa m’extasia
com la dolçor d’un llavis en ofrena.
Bresco la mel de l’hora generosa.

M’ha calgut mitja vida per saber
què s’amaga darrere els vells turons.
Ara que ho sé, només tinc l’altra mitja
per retornar: són coses de la vida.
Perdut el goig efímer engolit
per l’oscil•lar del pèndol inflexible,
haurà valgut la pena delejar
illes de llum per fer-ne paradissos?
Caravanes de mots, pel full sorrenc,
s’atancen al refugi del concepte.
S’aprima el juny. D’un roserar veí,
farcit de flor, m’arriben les aromes.