Sense vels de boira, sense incerteses de núvols, pels

bladars del litoral, plana una gavina. Ve de la banda dels

illots i du, a la ploma, la puresa del vol i, al bec, una taca de

follia.

Se sentia desvalgut, sinó trencadís en la seva

insignificança. Però d’ençà que vagareja pels maresmes,

els ulls li espurnegen com els dels herois d’un altre

mil•lenni. Diuen si ha estat tocat per la claror d’un déu a la

deriva.